Crevillent a 3 de mayo, Compromís per Crevillent ha organizado un acto de homenaje y recuerdo de los Crevillentinos que fueron víctimas del holocausto nazi.

Los españoles que estuvieron recluidos en los campos de concentración nazis, de los que hay constancia documental, ascienden a 9.328. De ellos murieron 5.185, sobrevivieron 3.809 y figuran como desaparecidos 334. Estos datos representan una tasa de mortalidad del 59%.

Este acto que se realizará el próximo sábado día 5 a las 12 horas en el paseo Donantes de Sangre, ante el monumento a las víctimas del holocausto nazi,  como reconocimiento para que permanezca en la memoria ciudadana el recuerdo de estos crevillentinos que por cuestiones políticas y por defender la causa republicana acabaron deportados a los campos de concentración nazi, y por todos aquellos que lucharon contra el fascismo y el nazismo. Formas totalitarias que hoy los demócratas repudiamos.

Entre esos españoles que fueron prisioneros en los campos de concentración se encontraban siete crevillentinos:

Eleuterio Galipienso Aznar, apodado “El Banderita”, Antonio Aznar Pomares, apodado  “El Tolondro”,  Manuel Mas Manchón, apodado  “Cañahueco”,  Mariano Ortiz Candela, apodado  “El Castellano”, Manuel Pons Galvañ, apodado “El Trencaet”, Antonio Quesada Sánchez, apodado  “El Gerra”,  y  Pascual Tejada Espinosa.

Estas víctimas del holocausto nazi, eran nacidos en Crevillent y pertenecían al ejército republicano, tuvieron que  abandonar España por los Pirineos, fundamentalmente por la frontera de Perpiñán.

Desde 1939 hasta prácticamente la invasión de los Nazis en Francia, estuvieron en los campos de internamiento franceses de Les Barcarès, Argelès-sur-Mer, Saint-Cyprien. Estos campos eran campos de concentración destinados a albergar a 550 mil republicanos españoles que huían de la represión franquista tras la guerra civil.

Tras la invasión nazi, las autoridades francesas de la resistencia le plantean a la mayoría de los exiliados españoles internados, el dilema de retornar a España o ingresar en el ejército de resistencia francés. Y es lo que hicieron estos crevillentinos, unirse a la resistencia francesa.

Todos ellos, fueron hechos prisioneros por los nazis durante las distintas batallas en las que participaron. En principio fueron detenidos en campos de internamiento para prisioneros de guerra para ser posteriormente conducidos a los campos de exterminio de Mathausen y Gusen (Austria) y Buchenwald (Alemania).

En principio los españoles fueron tratados como prisioneros de guerra e internados en campos de prisioneros donde se respetaba la Convención de Ginebra, pero el Régimen franquista acordó con la cúpula del Reich y con el gobierno colaboracionista de Pétain el traslado de todos ellos a campos de concentración donde debían ser exterminados.

Antonio Aznar Pomares, Manuel Mas Manchón, Mariano Ortiz  Candela y Pascual Tejada Espinosa, fueron liberados y se quedan en Francia, allí fallecen y siguen enterrados en el país galo.  En Francia tuvieron su reconocimiento público por su contribución a la lucha contra el ocupante alemán.

En el caso de Pascual Tejada Espinosa se le reconoció por parte del Ministerio de defensa francés la Gran Cruz del Mérito Militar.

No tuvieron tanta suerte, Eleuterio Galipienso Aznar y Antonio Quesada Sánchez que murieron en sus respectivos campos por agotamiento, en las canteras donde trabajaban y por las famosas duchas frías.

Y en el caso de Manuel Pons Galvañ moriría en el Castillo de Hartheim tras sufrir torturas por parte del conocido SS Dr. Eduard Krebsbach.

 

Acte homenatge en record de les víctimes crevillentines de l’holocaust nazi

Crevillent a 3 de maig, Compromís per Crevillent ha organitzat un acte d’homenatge i record dels Crevillentins que van ser víctimes de l’holocaust nazi.

Els espanyols que van estar reclosos en els camps de concentració nazis, dels quals hi ha constància documental, ascendeixen a 9.328. D’ells van morir 5.185, van sobreviure 3.809 i figuren com desapareguts 334. Aquestes dades representen una taxa de mortalitat del 59%.

Aquest acte que es realitzarà dissabte que ve dia 5 a les 12 hores en el passeig Donants de Sang, davant el monument a les víctimes de l’holocaust nazi, com a reconeixement perquè estiga en la memòria ciutadana el record d’aquests crevillentins que per qüestions polítiques i per defensar la causa republicana van acabar deportats als camps de concentració nazi, i per tots aquells que van lluitar contra el feixisme i el nazisme. Formes totalitàries que avui els demòcrates repudiem.

Entre aquells espanyols que van ser presoners en els camps de concentració es trobaven set crevillentins:
Eleuterio Galipienso Aznar, sobrenomenat “El Bandereta”, Antonio Aznar Pomares, sobrenomenat “El Tolondro”, Manuel Mas Manchón, sobrenomenat “Cañahueco”, Mariano Ortiz Candela, sobrenomenat “El Castellano”, Manuel Pons Galvañ, sobrenomenat “El Trencaet”, Antonio Quesada Sánchez, sobrenomenat “El Gerra”, i Pascual Tejada Espinosa.

Aquestes víctimes de l’holocaust nazi, eren nascuts a Crevillent i pertanyien a l’exèrcit republicà, van haver d’abandonar Espanya pels Pirineus, fonamentalment per la frontera de Perpinyà.

Des de 1939 fins a pràcticament la invasió dels Nazis a França, van estar en els camps d’internament francesos dels Barcarès, Argelès-sud-Mer, Saint-Cyprien. Aquests camps eren camps de concentració destinats a albergar a 550 mil republicans espanyols que fugien de la repressió franquista després de la guerra civil.

Després de la invasió nazi, les autoritats franceses de la resistència li plantegen a la majoria dels exiliats espanyols internats, el dilema de retornar a Espanya o ingressar en l’exèrcit de resistència francés. I és el que van fer aquests crevillentins, unir-se a la resistència francesa.

Tots ells, van ser fets presoners pels nazis durant les diferents batalles en les quals van participar. En principi van ser detinguts en camps d’internament per a presoners de guerra per a ser posteriorment conduïts als camps d’extermini de Mathausen i Gusen (Àustria) i Buchenwald (Alemanya).

En principi els espanyols van ser tractats com a presoners de guerra i internats en camps de presoners on es respectava la Convenció de Ginebra, però el Règim franquista va acordar amb la cúpula del Reich i amb el govern col·laboracionista de Pétain el trasllat de tots ells a camps de concentració on havien de ser exterminats.

Antonio Aznar Pomares, Manuel Mas Manchón, Mariano Ortiz Candela i Pascual Tejada Espinosa, van ser alliberats i es queden a França, allí moren i segueixen enterrats en el país gal. A França van tenir el seu reconeixement públic per la seua contribució a la lluita contra l’ocupant alemany.

En el cas de Pascual Tejada Espinosa se li va reconèixer per part del Ministeri de defensa francés la Gran Creu del Mèrit Militar.

No van tenir tanta sort, Eleuterio Galipienso Aznar i Antonio Quesada Sánchez que van morir en els seus respectius camps per esgotament, en les pedreres on treballaven i per les famoses dutxes fredes.

I en el cas de Manuel Pons Galvañ moriria en el Castell de Hartheim després de patir tortures per part del conegut SS Dr. Eduard Krebsbach.