El 9 d’octubre se celebra el dia del País Valencià i es tria aquest simbòlic dia en considerar que l’entrada del Rei Jaume I en la ciutat València constitueix l’inici del Regne de València i per tant de les senyals d’identitat del poble valencià.
Si ens fixem en altres festes de caràcter autonòmic o nacional aquest tipus de celebracions serveixen d’una banda per a l’exaltació i construcció de la identitat comuna i per a manifestar les reivindicacions més rellevants que afecten a una comunitat nacional o regional
Sens dubte són moments difícils, on també és necessari alçar la veu perquè ningú puga interpretar-ho com a complicitat amb l’actual estat de coses. Avui la crisi que estem patint és abans de res una estafa dels poderosos i el desfalc dels quals volen que paguen les classes mitjanes i els més desfavorits.
La taxa d’atur dels valencians i valencianes de les més altes de tot l’Estat i en concret a Crevillent on liderem la taxa d’atur en relació a la població potencialment activa en el nostre país, es veu agreujada d’una banda en el seu empobriment econòmic i personal i per un altre davant les contínues retallades que els empobreixen més encara. Aquestes retallades en serveis bàsics com la sanitat o l’educació o en la inversió pública productiva està demostrant que és inútil, que ens aboca a l’abisme i que només persegueix garantir el cobrament dels creditors de la gran estafa financera mundial.
Si a tot açò afegim la crisi mediambiental. Les retallades en aquesta matèria també han tingut la seua repercussió aquest estiu en el nostre país posats de manifest en l’eficàcia i rapidesa d’actuació davant els innombrables i greus incendis que hem patit, i la corrupció que el PP ha portat a les institucions de la Generalitat ens dóna com resultat un creixent descrèdit de la política i fins i tot de la raó de ser de la nostra pròpia autonomia.
No és casual que s’haja intensificat el malestar de la ciutadania, que es qüestione, i amb raó, l’actual model d’Estat i fins i tot l’actual sistema democràtic freturós d’instruments reals i eficaços de participació social i de controls sobre les institucions que els governen.
Les manifestacions que és un dels instruments de llibertat d’expressió més genuïna d’un sistema autènticament democràtic són reprimits amb especial duresa i recorden a èpoques que se suposaven superades, encara que el pitjor és que es tanquen a poc a poc totes les lleres de solucionar els conflictes socials i institucionals de forma racional i ens encaminen a situacions de polarització i enfrontament imprevisibles.
Un altre assumpte que també cal tenir en compte en un dia com avui és la intensificació dels desitjos sobiranistes d’un dels pobles d’Espanya com l’és Catalunya i reivindiquen un nou estatus de relació amb l’estat Español a través de la constitució d’un Estat propi, pot ser oportú que en aquest simbòlic dia d’exaltació i construcció de la identitat valenciana el Grup Municipal de Compromís haja d’expressar una vegada més com és el model d’Estat i les reformes essencials que haurien de sustentar el nostre sistema democràtic després de 35 anys aprovada la nostra Constitució.
Fa temps que des del nostre col·lectiu local s’aposta per un marc federal de l’Estat Español, és evident que açò implicaria una reforma constitucional de calat i només és possible a través de dues vies el de la reforma total establida en l’art. 168 de la C.I. o a través d’un nou òrgan constituent i una nova constitució si així ho decideix el poble que som els que posseïm la sobirania.
Un Estat Federal implica diversos elements diferenciadors de l’Estat Unitari de caràcter autonòmic com és el nostre. En primer lloc suposa: el reconeixement de diferents estats propis que cedeixen la seua sobirania i la vinculen a una federació d’estats (similar al d’EUA o Alemanya), una càmera federal (l’actual Senat obté la representació majoritària de les circumscripcions provincials pel que encara que es denomina de representació territorial en relació amb les autonomies, aquestes tenen la seua representació en només un 22% de la càmera a més d’una reduïda competència normativa que afecta a les CCAA com pot ser uns Pressupostos Generals), una clarificació de competències que ha de ser negociada entre els diferents estats, un tribunal específic en el qual resolga els conflictes entre estats i l’Estat Federal.
En tot cas la modificació de l’actual model i anar acostant-nos cap a un model federal ha de ser el propòsit de les nostres reivindicacions en moments com aquest.
Aquest model també comportaria la supressió les diputacions provincials, les competències de les quals podrien passar als òrgans federals, alguna cosa reclamat per gran part de la ciutadania que pensa que són òrgans prescindibles i que el seu manteniment només es deu a motius partidaris.
També és motiu en aquest dia reivindicar un finançament autonòmic del nostre país en el qual injustament se’ns ha tractat als valencians amb governs del PP i del PSOE des de pràcticament l’inici del procés autonòmic.
També es poden abordar altres reivindicacions de caràcter nacional o valencianista segons es mire però en qualsevol cas és un dia que ha de servir per a construir identitat comuna i no per a exaltació dels governs de torn, com així ocorre en la majoria d’actes institucionals des de la Generalitat on des de fa molts ha servit per a exaltar la figura del Sr. Camps i ara el Sr. Fabra i considerar que qui no està amb ell ja no és valencià de debò fins al Sr. Asencio on els actes institucions que organitza i els seus discursos se centren en la lloa a la seua persona, al seu govern o com menys a la seua versió particular de la història del nostre poble.
Un any més no estarem en un acte on es margina a els qui no estan en el Govern, on no se cerca una declaració comuna i col·lectiva, on no es construeix la identitat d’un poble i fins a on un fals format plenari no es permet parlar a tota la població a través dels seus representants i portaveus polítics.
Sens dubte no és un fet menor que s’haja convertit aquestes celebracions en lloes al Govern de torn sinó que respon a una ideologia i a una forma d’entendre Espanya i del País Valencià excloent i de base autoritària i el més greu entén la democràcia com un xec en blanc de quatre anys que amb majoria absoluta utilitza la legitimitat de les urnes per a creure’s legitime per a fer i desfer fins als més elementals principis democràtics. Després es queixen quan hi ha algú que diu que farà un referèndum siga legal o no, ho farà si té majoria absoluta com el PP i sota els mateixos arguments de legitimació.
Des de Compromís per Crevillent entenem que la crisi ha de servir també com a oportunitat de canvi, d’aprofundir i transformar els pilars bàsics del nostre sistema econòmic i polític, sense ambigüitats i sense cap tipus de por al futur. Mentre persistisca la por difícilment s’eixirà de la crisi. El model actual porta a la pobresa a gran part de la ciutadania pel que l’actitud ha de ser de transformació dels models econòmics i polítics sota uns nous principis d’economia social al servei de la ciutadania, un sistema democràtic que passe de ser liberal i representatiu a un sistema democràtic d’àmplia participació ciutadana real i eficaç en tots els processos normatiu i de gestió, un sistema electoral on els vots de tots els ciutadans valguen igual i on les llistes espiguen desbloquejades, participació dels treballadors en els òrgans de decisió empresarial i on el medi ambient i el respecte a la terra siga fonamental en totes les polítiques.